Proposo que l'art transgènic sigui una nova forma d'art basadaen l'ús de les tècniques d'enginyeria genètica pertransferir gens sintètics a un organisme o material genèticnatural d'una espècie a una altra, amb la finalitat de crear unsorganismes vius singulars^[1]. La genètica molecular permetque l'artista construeixi el genoma de la planta i de l'animal per talde crear noves formes de vida. La naturalesa d'aquest nou art no tan solsve definida pel naixement i el creixement d'una nova planta o un nou animal,sinó sobretot per la naturalesa de la relació entre l'artista,el públic i l'organisme transgènic. El públic potendur-se a casa les obres d'art transgèniques per cultivar-les aljardí o criar-les com a animals de companyia. No hi ha art transgènicsense un compromís ferm i l'acceptació de la responsabilitatper la nova forma de vida així creada^[2]. Les preocupacionsètiques són de vital importància en qualsevol obraartística i esdevenen més crucials que mai en el contextde l'art biològic. Des de la perspectiva de la comunicacióentre les espècies, l'art transgènic reclama una relaciódialògica entre l'artista, la criatura/obra d'art i els que hi estanen contacte.
 
 
 

Medusa (Aequorea Victoria). Fotografia: DavidWrobel

Entre els mamífers comuns més domesticats, el gos ésl'animal dialògic per antonomàsia; no és egocèntric,mostra empatia i acostuma a ser extravertit en la interacció social^[3].Per tant, aquí teniu la meva obra actual: el GFP K-9^[4].GFP són les sigles en anglès de la proteïna verda fluorescent,que s'extreu de la medusa (Aequorea Victoria) del nord-oest del Pacífici emet una llum brillant i verda quan s'exposa als raigs ultraviolats oa la llum blava^[5]. La GFP de l'Aequorea absorbeix la llum enestat natural a un màxim de 395 nm i l'espectre d'emissióde fluorescència té el punt més elevat a 510 nm^[6].La mateixa proteïna té una longitud de 238 aminoàcids.L'ús de la proteïna verda fluorescent en un gos és totalmentinofensiu, ja que la GFP és independent de les espècies ino requereix cap proteïna o substrat addicionals per a l'emissióde la llum verda. La GFP s'ha expressat amb èxit en diversos organismeshoste, com ara la E. coli o el llevat, i en cèl·lules demamífers, insectes, peixos i plantes^[7].

Una variant de la GFP, la GFPuv, és 18 vegades més lluminosaque la GFP normal i es pot detectar fàcilment a simple vista quans'excita amb una llum ultraviolada estàndard d'ona llarga. El GFPK-9 (o el "G", tal com l'anomeno afectuosament) tindrà literalmentuna personalitat brillant i serà un membre benvingut a la meva família.És possible que la seva creació encara trigui anys o dècades,ja que s'enfronta a diferents obstacles, com ara la seqüenciaciódel genoma del gos. Es calcula que el nombre de gens de tot el genoma delgos és d'uns 100.000^[8]. Malgrat tot, s'estan duent aterme investigacions de col·laboració per cartografiar elmapa genètic caní, els resultats de les quals permetran enun futur fer una feina de precisió en morfologia i conducta canines.Independentment de la subtil alteració fenotípica, ésa dir, el delicat canvi de color del pèl, el GFP K-9 menjarà,dormirà, s'aparellarà, jugarà i interaccionaràamb altres gossos i sers humans amb normalitat. També seràl'estirp d'un nou llinatge transgènic.
 

Gos de terracota originari de Colima, d'aproximadament700 aC - 200 dC, que representa el gos sense pèl mexicà,una possible raça de GFP K-9.

Malgrat que d'entrada pugui semblar que el projecte GFP K-9 no tinguicap precedent en absolut, la influència directa de l'home en l'evoluciódel gos es remunta a fa més de 15.000 anys^[9]. De fet,la mateixa existència del gos domèstic, tal i com el coneixemavui dia, amb unes 150 races reconegudes, segurament és deguda ala cria selectiva induïda pels humans fa molts segles dels llops adultsque retenien unes característiques d'immaduresa (un procésconegut com a neotènia). Les similituds de la fesomia i elcomportament entre el llop immadur i el gos adult són notables.Per exemple, és típic que els gossos adults lladrin, peròno que ho facin els llops adults. El cap del gos és més petitque el del llop i s'assembla més al d'un llop immadur. N'hi ha moltsmés, d'exemples, incloent-hi el fet molt significatiu que els gossostambé són interfèrtils amb els llops. Desprésde segles de cria selectiva natural, el 1859 es va produir una inflexióen la cria humana de gossos, quan la primera exposició canina vaestimular l'apreciació del seu aspecte visual singular. La cercad'uniformitat visual i de noves races va introduir el concepte de puraraça i la formació de diferents grups de gossos fundadors.Aquesta pràctica continua avui dia entre nosaltres i és laresponsable de molts dels gossos que podem trobar a qualsevol llar. Elsresultats del control genètic indirecte dels gossos per part delscriadors es publiquen amb orgull a les pàgines de la premsa caninaespecialitzada. Si fem un cop d'ull al mercat, hi trobarem anuncis de buldogs"dissenyats per protegir", mastins amb un "programa de cria genèticamolt estudiat", dogos de "llinatge sanguini exclusiu" i dòbermansamb una "còpia genètica única". Els criadors encarano escriuen el codi genètic dels seus gossos, però sens dubteel llegeixen i el registren. L'American Kennel Club, per exemple, ofereixun programa de certificació de l'ADN per resoldre disputes d'identificacióde pura raça i de parentiu.
 
 

Aquest detall pintat apareix en una cara exteriordel fèretre de fusta de Khuw. El difunt duu el gos lligat amb unacorda. De la tomba de Khuw a Asyut, Egipte. XII dinastia (1991-1783 aC).Fotografia: Patrick Francis Houlihan.

Si la creació de gossos té unes arrels històriquessòlides, més recent però igualment integrat en lanostra experiència quotidiana és l'ús que fem d'organismeshíbrids vius. Un cas arquetípic és l'obra del botànici científic Luther Burbank (1849-1926), el qual va inventar moltesfruites, plantes i flors noves^[10]. El 1871, per exemple, vacrear la patata de Burbank (també coneguda com a patata d'Idaho).Gràcies al seu baix nivell d'humitat i a l'alt contingut de fècula,té unes excel·lents qualitats per ser rostida i ésperfecta per ser fregida. Des de Burbank, el cultiu selectiu i artificialde plantes i animals és un procediment habitual molt utilitzat tantper agricultors i científics com per aficionats. El cultiu selectiués una tècnica a llarg termini basada en la manipulacióindirecta del material genètic de dos o més organismes iés responsable en gran mesura dels nostres cultius i del bestiarque criem. Les plantes decoratives de la llar i els animals de companyiaque hem inventat són ja tan habituals que difícilment ensadonem que aquella bestiola estimada o aquella flor oferta com a senyald'afecte són el resultat pràctic d'un gran esforçcientífic dels sers humans. Per exemple, la rosa del senyor Lincolnva ser hibriditzada per Swim i Weeks el 1964 i encara és molt popular.Un animal de companyia molt estimat com ara el guacamai Ara Catalina, ambel seu flamant pit taronja i ales de color verd i blau, no existeix enla naturalesa. Els avicultors creuen el guacamai blau i daurat amb guacamaisde color escarlata per crear aquest preciós animal híbrid^[11].
 
 
 

La quimera clàssica d'Arezzo, la millorimatge coneguda del mite. La quimera d'Arezzo és una estàtuade bronze d'origen etrusc (cap al segle V aC) d'aproximadament 80 cm d'altura,trobada prop d'Arezzo, a Itàlia, el 1553. Col·lecciódel Museu Arqueològic de Florència. Reproduïda amb elpermís del Museu Arqueològic de Florència.

Això no és pas sorprenent si considerem que les criatureshíbrides creuades han format part del nostre imaginari des de famil·lenis. En la mitologia grega, per exemple, la quimera era unacriatura que escopia foc i tenia part de lleó, de cabra i de serp.Hi ha escultures i pintures de quimeres, des de l'antiga Grèciafins a l'Edat Mitjana i àdhuc fins als moviments moderns d'avantguarda,a museus de tot el món. Tot i així, les quimeres ja no sónimaginàries; actualment, gairebé 20 anys després delprimer animal transgènic, es creen d'una manera rutinàriaals laboratoris i de mica en mica passen a formar part del gran paisatgegenètic. Alguns exemples científics recents són porcsque produeixen proteïnes humanes^[12], plantes que produeixenplàstic^[13] i cabres amb gens d'aranya dissenyades perproduir un teixit fort i biodegradable^[14]. Mentre que en eldiscurs corrent la paraula "quimera" fa referència a qualsevol formade vida imaginària feta de parts dispars, en biologia "quimera"és un terme especialitzat que designa els organismes reals amb cèl·lulesde dos o més genomes diferents. S'esdevé una profunda transformaciócultural quan les quimeres salten de la llegenda a la vida, de la representacióa la realitat.
 

El GFP K-9 es produirà mitjançantuna tècnica anomenada microinjecció. L'ADN recreat s'introduiràper microinjecció en un embrió pronuclear, el qual s'utilitzaràper a la implantació i producció d'un gos transgènicGFP fundador.

D'altra banda, cal distingir clarament la reproducció controladade l'enginyeria genètica. Els criadors manipulen indirectament elsprocessos naturals de selecció de gens i de mutació que s'esdevenena la naturalesa. Per tant, no poden afegir o eliminar gens amb precisióo crear híbrids amb material genòmic tan dispar com el d'ungos i el d'una medusa. En aquest sentit, un tret distintiu de l'art transgènicés que el material genètic es manipula directament: l'ADNforà s'integra amb precisió en el genoma de l'hoste. A mésde la transferència de gens existents d'una espècie a unaaltra, podem parlar de "gens d'artista", és a dir, de gens quimèricso de nova informació genètica creada totalment per l'artistamitjançant les bases complementàries A (adenina) i T (timina)o C (citosina) i G (guanina). Això vol dir que els artistes arapoden no tan sols combinar gens d'espècies diferents, sinótambé escriure fàcilment una seqüència d'ADNal processador de textos, enviar-la per correu electrònic a un centrede sintetització comercial i, en menys d'una setmana, rebre un tubd'assaig amb milions de molècules d'ADN amb la seqüènciaprogramada.
 

Producció del GFP K-9. (A) S'extreuenòvuls fecundats d'una femella i (B) l'ADN que porta el gen GFP s'injectaen el pronucli masculí. (C) A continuació, s'implanten elsòvuls en una mare portadora. (D) Alguns dels cadells expressen elgen GFP.

Els gens estan fets de molècules d'àcid desoxiribonucleic(ADN). L'ADN duu tota la informació genètica necessàriaper a la duplicació de les cèl·lules i la formacióde proteïnes. L'ADN dóna instruccions a una altra substància(l'àcid ribonucleic o ARN) sobre com formar les proteïnes.L'ARN s'encarrega d'aquesta tasca fent servir com a primeres matèriesunes estructures cel·lulars anomenades ribosomes (orgànulsque tenen la funció d'unir els aminoàcids, els quals constitueixenles proteïnes). Els gens tenen dos components importants: l'elementestructural (que codifica una proteïna en particular) i l'elementregulador (uns "interruptors" que indiquen als gens quan i com han d'actuar).Les creacions transgèniques d'artistes o científics tambécomprenen elements reguladors que estimulen l'expressió del transgèn.L'ADN forà es pot expressar com a ADN satèl·lit extracromosòmico integrat en els cromosomes cel·lulars. Tots els organismes viustenen un codi genètic que es pot manipular i l'ADN recombinant espot transmetre a les generacions següents. L'artista es converteixliteralment en un programador genètic que es capaç de crearformes de vida si escriu o altera aquest codi. Amb la creació iprocreació de mamífers bioluminescents i d'altres criaturesen el futur^[15], la comunicació dialògica entreles espècies canviarà profundament el que entenem actualmentper art interactiu. Aquests animals han de rebre la mateixa estima i curaque qualsevol altre animal.

El resultat dels processos d'art transgènic han de ser criaturessanes, capaces de tenir un desenvolupament regular com qualsevol altracriatura d'espècies relacionades^[16]. Una creacióètica i responsable entre espècies produirà una generacióde precioses quimeres i fantàstics i nous sistemes vivents, comara plantimals (plantes amb material genètic d'animals o animalsamb material genètic de plantes) i animans (animals amb materialgenètic humà o humans amb material genètic d'animals).
 

GFP K-9, Eduardo Kac, 1998/1999. Estructurade la proteïna verda fluorescent determinada per Fan Yang i GeorgeN. Phillips júnior de la Rice University i Larry Moss de l'Escolade Medicina de la Tufts University. Figura dissenyada i representada perTod D. Romo de la Rice University.

L'enginyeria genètica continua desenvolupant-se en el bastiódel racionalisme científic, nodrit de capital global i, malauradament,queda en part allunyada de qüestions que tenen una gran repercussiósocial, de debats ètics i de contextos històrics locals.El fet de patentar nous animals creats al laboratori^[17] i gensde pobles forans^[18] és un tema especialment complex�situació que s'acostuma a agreujar, en el cas dels humans, perla falta de consentiment, de benefici mutu o fins i tot de coneixementdels processos d'apropiació, patent i benefici per part del donant.Des de 1980, l'Oficina de Patents i Marques dels Estats Units (PTO) haatorgat diverses patents d'animals transgènics, algunes de les qualssón de ratolins i conills transgènics. Últimament,el debat entorn de les patents d'animals s'ha estès per inclouretambé les patents de línies cel·lulars humanes d'enginyeriagenètica i creacions sintètiques (com ara els plasmidis)que incorporen gens humans. L'ús de la genètica en l'artofereix una reflexió sobre aquests avenços des d'un puntde vista social i ètic. També destapa qüestions relacionadesrellevants, com ara la integració domèstica i social delsanimals transgènics, la delimitació arbitrària delconcepte de "normalitat" mitjançant proves, millores i teràpiesgenètiques, la discriminació de les assegurances mèdiquesen funció dels resultats de proves genètiques i els greusperills de la eugenèsia. 

Mentre mirem de reconciliar les disputes actuals, és evidentque la transgènesi serà una part integral de la nostra existènciaen el futur. Serà possible, per exemple, aprofitar la resplendorde la proteïna de la medusa per a dispositius d'emmagatzematge òpticde dades^[19]. Els cultius transgènics formaran una partpredominant del paisatge, els organismes transgènics poblaran lesgranges i els animals de companyia transgènics seran membres dela nostra gran família. Per bé o per mal, les verdures iels animals que mengem mai més seran iguals. Des de 1995, s'hanplantat i consumit en grans proporcions llavors de soja, patates, moresc,carbassó i cotó modificats genèticament^[20].El desenvolupament actual dels "planticossos" �gens humans trasplantatsal moresc, la soja, el tabac i altres plantes per produir grans extensionsd'anticossos amb qualitats farmacèutiques� promet l'obtencióen gran quantitat i a un preu econòmic de les tan necessitades proteïnes^[21].Tot i que sovint les estratègies d'investigació i de màrquetingposen els beneficis per davant de les preocupacions per la salut (no hemd'oblidar els riscos de comercialitzar aliments transgènics potencialmentnocius sense etiquetar),^[22] de vegades la biotecnologia semblaque ofereix bones perspectives de curació en els camps on existeixendificultats per aplicar tractaments efectius. Els porcs en són unbon exemple. Com que la funció fisiològica porcina éssimilar en gran mesura a la dels humans, i atès que la societaten general està d'acord amb criar i sacrificar porcs per a la indústriaalimentària (a diferència dels primats no humans, per exemple),la medicina està experimentant amb porcs modificats genèticament.Aquests porcs produeixen proteïnes humanes que eviten el rebuig is'estan provant en els trasplantaments de fetge i de cor (els fetges deporc no modificats ja serveixen com a solució provisional per manteniramb vida pacients que esperen un donant humà), en els trasplantamentscerebrals (les cèl·lules neurals de fetus porcins permetentornar a connectar el teixit nerviós en pacients amb Parkinson)i per curar la diabetis (mitjançant el trasplantament de cèl·lulesbeta productores d'insulina^[23]). En el futur portarem materialgenètic forà dins nostre, tal com avui dia tenim implantsmecànics i electrònics. En altres paraules, serem transgènics.A mesura que l'enginyeria genètica desdibuixa el concepte d'espèciebasat en les barreres de reproducció^[24], ens enfrontema la mateixa noció de què vol dir ser humà^[25].No obstant això, no som davant de cap crisi ontològica. Serhumà voldrà dir que el genoma humà no és unalimitació, sinó el nostre punt de partida.

Futuros Emergentes: El Arte en la Era Post-biológica,Angela Molina, ed. Centre Cultural La Beneficència, València.